La cambra pròpia de Maria-Antònia Oliver

Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946 - Biniali, 2022) fou abans que escriptora, una dona capdavantera. Va consagrar la vida a la literatura, desplegant creativitat i empenta per professionalitzar la tasca de narradora, de traductora, de correctora i guionista. Tot plegat ho va dur a terme des de la seva cambra pròpia, un espai íntim que va construir en les cases que habità a Barcelona i a Mallorca, tant a Manacor com a Biniali.

En aquesta cambra pròpia, on escrivia de dia -sobretot després del transplantament de cor i de la mort de la seva parella Jaume Fuster- compartia espai amb la seva biblioteca. L’habitaven autors locals i universals, des de Mossèn A.M. Alcover, Maria Aurèlia Capmany o Pere Calders, fins a Jane Austin, Virginia Woolf, Hellman Melville i John Irving, que s’anaren trobant amb Lònia Guiu i altres personatges de la seva literatura. També hi eren els seus cans, na Mel i na Blanqueta, devora l'albercoquer, el llimoner i la xicarandana dels seus últims relats.

Recream aquest espai seu de recer, com el de Virginia Woolf, on concentrava la creativitat, per convertir-lo en una sala de lectura i d’homenatge, un punt de trobada viu i acollidor per celebrar la seva escriptura a través de les lectures que l’acompanyaren. Tot plegat, espai i temps, en unes dimensions infinites que són el millor llegat de la nostra autora.