22 DE NOVEMBRE A LES 19 H

VERA PAVLOVA

conversa amb XÈNIA DYAKONOVA

condueix Cati Moyà

Es Baluard Museu, Palma

Vera Pavlova (Moscou, 1963) Està considerada com una de les veus més influents de la poesia russa.  Vera Pavlova va  estudiar composició musical a la Gnessin Academy i està especialitzada en història de la música. Va iniciar la seva carrera poètica als vint anys. El primer llibre de Pavlova, L'animal celestial, va ser publicat el 1997. El va seguir, poc després, de Segona llengua, i el 2000 amb El quart somni va guanyar el Premi Apollon-Grigoriev. Des de llavors no s'ha aturat: avui té més de vint llibres de poesia, cinc òperes, quatre cantates i nombrosos assajos sobre música i la seva extensa obra ha estat traduïda a vint idiomes.

L’amor, el sexe o la fisiologia femenina són els temes que tracta a la seva obra amb total llibertat. Entre les seves obres destaquen If there is something to desire (Knopf, 2010) —la traducció a l’anglès en versió de Steven Seymour va tenir un gran èxit als Estats Units i va representar la consagració de la poeta més enllà de Rússia i A banda i banda del petó (El gall editor, 2018), la primera obra de Pavlova traduïda al català, que li va valer a Xènia Dyakonova el III Premi PEN Català de Traducció. 

A banda i banda del petó  que va sortir a Rússia el 2004, és una mena de dietari en vers —parlem de versos clàssics, la majoria amb rima i mètrica— d’una relació amorosa. Els protagonistes són una dona russa i un home nord-americà: ella viu a Moscou i ell, a Nova York. Es troben, ara al país de l’un, ara al de l’altra, passen temporades plegats i es tornen a separar. D’ell, en sabem ben poc: el veiem amb els ulls de la dona enamorada, i l’únic que arribem a intuir és que es tracta d’un home de lletres. A part de la dedicatòria del llibre, només hi ha un poema que revela el seu nom de pila. Pel que fa a ella, homònima i reflex de l’autora, descobrim que té un temperament volcànic, una necessitat obsessiva d’autoanàlisi i dues filles de matrimonis anteriors. Mentre els dos amants estan junts, tot és alegria i passió. Mentre estan separats, a ella l’assetgen records dels amors antics, la por de la infidelitat i el desig de tenir un altre fill. A banda de l’enyor, esclar. La descripció detallada de cadascun dels matisos d’aquestes fluctuacions emocionals fa que el llibre tingui un gruix considerable. La gràcia del conjunt radica en aquesta densitat, en la voluntat de documentar exhaustivament, fins i tot de cronometrar les trobades i els comiats, els moments de proximitat i els de distanciament, els esclats d’eufòria i les punxades de tristesa. El que tenen en comú tots els poemes del llibre és una franquesa absoluta i el to intimista d’algú que escriu per comunicar-se més profundament amb la persona que estima. De fet, això es podria aplicar a tots els reculls de Pàvlova. No en va un altre dels seus poemaris es titula Cartes a l’habitació del costat. Per sort, gràcies al sentit de l’humor de la poeta, al seu enginy espurnejant d’inventora de metàfores i a la seva capacitat de combinar la tensió formal amb la frescor, els versos d’A banda i banda del petó no perden mai l’harmonia sonora, la lleugeresa i l’elegància que els fa encantadors. A més, la naturalesa compacta dels poemes contribueix a la lectura continuada, i confirma la sensació que es tracta d’un mosaic on cada peça té el seu valor. Quant al rerefons biogràfic del recull, el seu destinatari real és Steven Seymour, el quart marit de l’autora, mort el 2014. Durant els tretze anys del seu matrimoni, Seymour, traductor estatunidenc d’origen rus, va traduir una gran part dels poemes de Pàvlova a l’anglès. Recollida al volum If there is something to desire (Knopf, 2010), la poesia de Pàvlova en versió de Seymour va tenir un gran èxit als Estats Units i va representar la consagració de la poeta més enllà de Rússia. D’aleshores ençà, la seva obra s’ha traduït a més de vint idiomes, i els divuit poemaris de l’autora, publicats al seu país, s’han reeditat diverses vegades.

Xènia Dyakonova (Sant Peterburg, 1985) Poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. L’any 1999, amb tretze anys, es va traslladar amb la seva família a Barcelona, on va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. A partir de l’any 2001, va publicar nombroses seleccions de poemes en les revistes literàries de Sant Petersburg i Moscou. En la seva llengua materna ha publicat tres reculls de poesia, i en català, dos volums, Per l’inquilí anterior (Blind Books, 2015) i Dos viatges (Edicions del Buc, 2020). També és l’autora del llibre de crítica Apunts de literatura russa i un afegit polonès (Cal·lígraf, 2020). A banda de publicar obra pròpia, Dyakonova ha traduït del rus al català novel·les, assaigs, poemes i articles periodístics de diversos autors, entre els quals destaquen Anton Txèkhov, Anna Politòvskaia i Alexander Kuixner. Ha rebut el premi Vidal Alcover de traducció per Narracions de Nikolai Leskov (Edicions 1984, 2020) i el III Premi PEN per la traducció de A banda i banda del petó de Vera Pàvlova (El Gall, 2018). En l’actualitat imparteix classes a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i col·labora amb diferents mitjans escrits i audiovisuals.