BERTA CREUS _ FINS A L'ÚLTIMA PEDRA

conversa amb

ELISABET RIERA - UNA VEGADA VA SER ESTIU LA NIT SENCERA

conversa amb CATI MOYÀ, periodista cultural

Llibreria Lluna, Palma

Berta Creus (Sant Martí de Tous, 1986) És llicenciada en Traducció i Interpretació i treballa com a traductora i cap d’idiomes. Té alguns relats publicats en revistes, reculls i diaris digitals, i ha guanyat o quedat finalista en diversos concursos literaris. Parla de llibres a les xarxes i sempre que li deixen un micròfon. Fins a l’última pedra és la seva primera novel·la.

Fins a l'última pedra és novel·la de contes sobre la memòria dels pobles abandonats, les persones que els van habitar i les llegendes que encara hi bateguen.

La història se centra en un foraster que arriba a un llogaret abandonat per trobar-hi respostes. Mentre passeja entre les cases en ruïnes, topa amb una vella esquerpa que sembla que hagi perdut el cap. L'home, confús, vol ajudar-la, però ella l'envia a escoltar les pedres. La proposta de Creus recull diferents veus, on es barreja la intimitat i la llegenda a través de tot allò que s'ha tramès a través dels contes al llarg dels anys. De fet, el mateix llibre està estructurat en tres línies temporals diferents que es van entrellaçant tota l'estona. Una primera que segueix la història de l'home i tot allò que li passa; una segona que se centra en allò que ha viscut abans d'arribar; i una tercera enfocada en les històries que les pedres expliquen dins el poble.

Altres temes que toca Fins a l'última pedra són les herències i, sobretot, les llegendes, que es troben "a tot arreu" i que juntament amb el pas del temps acaben modelant les històries originals. L'autora també assegura que es tracta d'un llibre que combina una gran riquesa del llenguatge amb localismes, neologismes, formes verbals en desús.

Segons l'editorial, amb "una clara voluntat de copsar la parla oral i exaltar una llengua que es perd", sense perdre de vista "la voluntat d'explicar una història".

Elisabet Riera  (Barcelona, 1973) és fundadora i editora de Wunderkammer editorial. També és autora de La línea del desierto (2011), Vidas gloriosas (2014), Fresas silvestres para Miss Freud (2016), Llum (2017) i Efendi (Males Herbes, 2021), a banda d’alguns exitosos assajos sobre cultura cannàbica. Viu i escriu en un poblet de l’Alt Empordà.

Una vegada va ser estiu la nit sencera Amb un informe mèdic tremolant-li a les mans, una dona decideix emprendre sola un viatge a peu, d’un extrem a l’altre de les Alberes, a l’hivern. Seguint el rastre fugitiu de la trobairitz medieval Alba de Peralada, i acompanyada per les notes romàntiques del Winterreise de Schubert, deixa enrere tot el que ha estat fins aleshores per encarar les preguntes que no es responen amb paraules. Sobre l’amor, la mort i el coratge d’estar viu.

Elisabet Riera ha escrit una novel·la que és paisatge íntim: un recorregut a través dels Pirineus orientals —de llevant cap a ponent— que és el viatge de transformació de la mateixa narradora, i alhora un homenatge als caminants solitaris i a la fin’amor de les trobairitz.