MARIA LACUEVA _

conversa amb Marta Nadal, periodista

Casa Museu Llorenç Villalonga. Museu Literari, Binissalem

Per acabar aquest cicle, conversen la periodista Marta Nadal i la professora Maria La Cueva, que ha creat la genealogia d’Història de la Literatura Calatana d’autores. Una conversa oberta al voltant de les històries que les dones d’abans i d’ara que conten i que fins no fa tant havien de callar. I será a la Cambra pròpia de Maria-Antònia Oliver, un espai propi de creació literari que donarà sentit a aquest cicle.

Maria Lacueva (València, 1980). Doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat  de València. Professora d’Arts i Humanitats i de Ciències de l’Educació a la Universitat Oberta de Catalunya. Investigadora i docent d’Estudis Catalans la Université Paris 8 – Vincennes-Saint Denis i a les universitats alemanyes de Heidelberg, Mannheim i Saarland i professora d’Estudis Catalans i Romànics a la Universitat de Saarbrücken (RFA). Ha impartit cursos de formació per al professorat de català a l’estranger i a secundària.

Centrada en dues línies de recrca: d’una banda, l’ensenyament de la llengua, la literatura i la cultura catalanes dins l’EEES i, de l’altra, la història de la literatura catalana d’autora i els estudis de gènere. Membre dels grups d’investigació LiCMES (Literatura Catalana, Món Editorial i Societat), ELCiS (Educació Literària, Lingüística, Cultura i Societat), LER (Laboratoire d’Études Romanes). Entre d’altres publicacions sobre l’ensenyament de CLE, ha editat el volum col·lectiu Didàctica Universitària dels estudis culturals. Pràctiques i tendències en la Catalanística i la Hispanística/ (2017) i ha col·laborat en la creació de manuals. Ha presentat al I Congres Internacional de Women’s Legacy una cronologia de Història de la literatura catalana d’autora: una cronología (2023).

Marta Nadal (Barcelona, 1959)  filòloga i crítica literària catalana.

Especialitzada, entre d’altres autors, en l’obra de Mercè Rodoreda, l’any 2000 publicà, per encàrrec de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’estudis Catalans, el llibre De foc i de seda, àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda (2000), volum biogràfic sobre l'escriptora, que conté una gran part de fotografies i documents del fons de l'escriptora dipositats a l’arxiu de la Fundació que porta el seu nom.

Ha estat comissària de l'exposició «Mercè Rodoreda, una poética de la memoria» i coordinadora de les activitats educatives de l'Any Rodoreda (2008). És autora del postfaci a Mirall trencat (2006), de Mercè Rodoreda, de l'estudi i edició del llibre Bestiari i altres poemes (2008) i de l'estudi introductori a Viatges i flors (2011), de la mateixa autora. El seu àmbit de recerca també s'ha centrat en l'obra de Jordi Sarsanedas, i de Jaume Cabré.

La seva tasca periodística ha estat centrada, principalment, en l'entrevista literària, gènere que conrea des de 1989. El gran nombre d’entrevistes que ha realitzat han estat publicades majoritàriament a les pàgines de la revista Serra d’Or. L’any 1991 i 1997 en compilà algunes en els volums Converses literàries i Vint escriptors catalans, que recullen les entrevistes fetes a Jordi-Pere Cerdà, J.Maria Espinàs, Jordi Llovet, Pere Calders, Joan Perucho, Tísner, Miquel Martí i Pol, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig, Joan Coromines, Maria Mercè Marçal, Miquel Batllori, o J.Maria Benet i Jornet, Robert Saladrigas o Jesús Moncada, entre d’altres.

Ha format part de diversos jurats de premis literaris, com el del Premi Sant Jordi de novel·la. L'any 2018 fou comissària de l'Any Maria Aurèlia Capmany. El 2021 publica Baules.Vint-i-una escriptores i la seva literatura (2021), llibre on recull vint-i-una entrevistes a diverses escriptores catalanes, que cronològicament van d’Anna Murià a Irene Solà, passant per Carme Serrallonga, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Abelló, Teresa Pàmies, Marta Pessarrodona, Montserrat Roig, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Maria Barbal, Maria Mercè Marçal, Cèlia Sànchez.Mústich, Mercè Ibarz, Maria Mercè Roca, Dolors Miquel, Bel Granya, Eva Piquer, Núria Cadenes, Sònia Moll i Àngels Gregori. En aquest llibre, Nadal hi reivindica el paper de les escriptores com a baules literàries i la necessitat de conèixer i sobretot no oblidar les autores precedents, referents necessaris en aquesta reconstrucció de la genealogia femenina.