Museu
Casa Llorenç Villalonga
Literatura
Benvinguts a l’univers Villalonga: una proposta d’immersió en la vida i obra de l’autor a través de la intervenció museogràfica a la casa que va habitar a Binissalem.
Durada estimada de la visita: 30-60 minuts, en funció de la disponibilitat del visitant.
Format de visita: guiada o autoguiada.
Per a grups, cal concertar dia/hora.
Preu: l’entrada és gratuïta.
La Casa Llorenç Villalonga. Museu Literari ha articulat la seva museografia combinant diversos conceptes i recursos:
- La trajectòria vital i literària de Llorenç Villalonga, un dels autors més significatius de la nostra literatura. La seva condició de patriarca de la novel·la en llengua catalana ens permet descobrir a través d'ell la literatura a Mallorca durant el segle XX, així com aspectes socioculturals de la nostra història recent íntimament lligats a la seva literatura.
- Els documents, llibres i objectes propis del fons documental de l'autor. En aquest conjunt documental hi destaquen elements com un manuscrit original de la novel·la Bearn o a la sala de les nines; l'original del Diario de Guerra que Villalonga va escriure a Binissalem durant els anys de la guerra civil; la col·lecció d'antics pergamins de la possessió de Tofla; i documents diversos que acrediten la seva plena participació en el món literari i intel·lectual de la Mallorca contemporània, com un recull d'autògrafs de les Conversaciones de Formentor del 1959 i una bona col·lecció de retalls de premsa.
- L'arquitectura de la casa, que ens permet descobrir un casal senyorial de Binissalem emblemàtic. De cambra en cambra descobrim l’austeritat d’aquella vida a l’entorn rural, els rituals familiars i individuals, les tasques i labors de l’economia de subsistència.
- Un desenvolupament museogràfic basat en el màxim respecte a l’habitatge, a l’esperit d’aquest indret i a mostrar els detalls que ens permeten donar a conèixer els materials, les textures i les formes pròpies d'aquesta arquitectura.
- Un desenvolupament multimèdia, en versió APP descarregable per a dispositius mòbils, que facilita l’autoguiatge dins del museu i transforma la visita en experiencia.
Entre els continguts que fan part d’aquests recursos museogràfics, presencials o virtuals, cal destacar la paraula de l’autor -en forma d’abundants cites extretes dels seus textos-, la narració d’autoguiatge disponible en quatre idiomes (Cat/Cast/Engl/Deus) i les aparicions per mitjà tecnològic de personatges de les obres de Villalonga que s’incorporen a la visita durant el recorregut per dialogar amb els visitants.
Descobreix l’exposició permanent
Can Sabater, museu etnogràfic
El recorregut per les dependències de la planta baixa posa l’accent en l’arquitectura i l’etnografia per mostrar les dependències senyorials del Casal en tot el seu esplendor. Es reprodueixen les tipologies tradicionals d’algunes dependències de la casa, com són l’antiga alcova, la cuina i la sala menjador; i, a l’exterior, el celler i els cups. Però aquests espais etnogràfics són plens també de ressons literaris. De cambra en cambra, feim un viatge que ens transporta a escenes de les obres de Villalonga, com si recorressim localitzacions de la seva novel·la més reconeguda, Bearn o la sala de les nines.
1. Rebedor
Espai de presentació del Museu i de Llorenç Villalonga, i on s’hi troba la recepció i botiga del centre, espai que originàriament era el dormitori de l’escriptor.
Aquí descobrim el vincle de Llorenç Villalonga amb Can Sabater. També s’hi exposa l’Automobile de la representació de Faust, peça teatral que es correspon amb la primera part de Bearn o la sala de les nines, i que ens introdueix en el recorregut per les estances de les obres de Villalonga.
2. Alcova
És la cambra de Teresa Gelabert quan el matrimoni residia a la casa. L'arquitectura i el mobiliari ens connecten, més que amb la vida de l'autor, amb l'ambientació de les seves novel·les, sempre entre els segles XVII i XIX. Entrar en aquesta alcova és com entrar a la cambra de dona Maria Antònia de Bearn.
3. Cuina
La cuina, mostra de l’arquitectura tradicional mallorquina del segle XIX, és un espai poc sovintejat a les novel·les de Villalonga: les referències gastronòmiques de l'autor són escadusseres, i els personatges mantenen una relació amb la cuina poc apassionada. En contrast, l'autor ens parla dels àpats exquisits -i alhora exòtics- que Tonet i Maria Antònia tasten en els seus viatges de Paris.
4. Sala d'estar
Està presidida pel piano que va ser propietat de Teresa Gelabert. Originàriament, aquesta cambra era el menjador, com ho testimonia el passa-plats que encara trobam en un lateral. Actualment ha estat recreat com la sala d'estar, on podem imaginar el matrimoni protagonista de Bearn passant la vetllada vora la llar de foc, conversant; o altres escenes de la novel·la que ocorren entorn a la xemeneia.
5. Clastra i Jardí
És un espai privilegiat de la casa. Entorn de la clastra i el jardí s'arreplega una diversitat d'elements etnogràfics de gran valor, com el celler i els cups, construccions que testimonien la cultura vitícola de la comarca. També hi ha el vehicle de l'escriptor, un Renault Colorale que des del 1953 el duia de Palma a Binissalem conduït per xofer.
Literàriament, l'exterior és un espai fortament connectat amb l'escriptor. La taula de pedra de Binissalem, en el jardí, és un entorn de trobada de Villalonga amb les visites, de tertúlia a la fresca. I la clastra, amb el seu lledoner en el bell mig, potser és el racó més literari de tot Can Sabater.
Exposició sobre Llorenç Villalonga
A continuació, la visita ens duu a recórrer diverses sales del Casal esdevingudes museu literari. A través d’una exposició interpretativa, repassam les tres etapes principals de la vida i obra de l’autor. Cadascuna d’aquestes etapes s’associa a una obra cabdal escrita per Villalonga.
1 / Esperit de ruptura i ‘avantgarde’
(1924-1939)
Sala dedicada a la primera etapa vital/literària de l'autor, des que acaba els estudis fins que finalitza la guerra civil.
Mort de dama (1931)
Recreació de la cambra de dona Obdúlia de Montcada, la protagonista absoluta de Mort de dama (1931), la primera novel·la publicada per Llorenç Villalonga.
2 / Elegia del passat
(1940-1960)
Segona etapa vital/literària de l'autor, durant els anys en què s'incorpora al món literari en català. És una etapa propícia al record i la nostàlgia. El guia un referent proustià que considera com a únics paradisos els perduts. És en aquest context que sorgeix el mite de Bearn.
Bearn o la sala de les nines (1956)
Sala dedicada Bearn o la sala de les nines (1956), l’obra mestra de Villalonga. També espai dedicat a Tofla, possessió ubicada a l’actual terme municipal d’Alaró, que suposa un pilar en la formació de la geografia mítica de Bearn.
3 / Autobiografia, present i futur
(1961-1975)
Sala dedicada a continguts museogràfics sobre la tercera etapa vital/literària de l'autor, que coincideix amb la plenitud de l'autor i la seva consolidació en el món literari català.
L’àngel rebel (1961)
En el context de les relacions literàries de Llorenç Villalonga mereix especial menció la figura de Baltasar Porcel. Ambdós escriptors mantingueren una intensa relació d’amistat i mestratge, en la qual Villalonga hi abocà un sentiment de paternitat frustrada. L'àngel rebel (1961) és la novel·la inaugural d’aquesta darrera etapa.
* / Despatx de l’escriptor i el seu món literari
És l'espai de l'escriptura, conservat talment hi romania l'autor. Amb la seva biblioteca personal, els retrats de família, els diplomes i guardons, els papers sobre la taula.... i a l'altra banda de les escletxes de la persiana, el lledoner de la clastra...
* / El seu món literari
L'espai reprodueix un entorn de tertúlia de cafè i hi reuneix les figures culturals més importants en la trajectòria de Llorenç Villalonga. El repàs d'aquests autors i les seves obres ens dóna una idea de l'evolució estètica i cultural al llarg del XX a Mallorca: Gabriel Alomar, Jacob Sureda, Emilia Bernal, Salvador Espriu, Llorenç Moyà, Josep Maria Llompart, Jaume Vidal Alcover, Baltasar Porcel, Joan Sales, Mercè Rodoreda i Jaume Pomar.
