Museu
Casa Blai Bonet
Literatura
Benvingut, benvinguda, a Can Blai, al c/ de Palma, 74 de Santanyí, un dels centres neuràlgics de la literatura catalana del segle XX. Entre aquestes humils parets hi va néixer i créixer el poeta Blai Bonet Rigo, i també hi escrigué bona part de la seva obra. “Palma, 74” és una adreça, però sobretot és l’origen d’un mite.
Can blai
Aquesta casa forma part d’un conjunt de cases adossades que va construir el padrí de Blai Bonet. Aquí l’autor fou infant i jove, aquí va jeure com un mar adolescent, quan es guaria de la malaltia que l’obligà a reposar... i li permeté llegir i escriure. I aquí tornà l’autor ja consagrat l’any 1968, després de viure a Barcelona, per residir-hi fins a la mort de sa mare l’any 1988. Durant vint anys aquest indret fou un dels principals nuclis d’irradiació cultural de Mallorca. Espai de treball del poeta, però també centre de peregrinació per a artistes i literats i font d’assídues tertúlies literàries.
La fotografia que presideix l’entrada sintetitza molt bé la connexió de Blai Bonet amb el seu entorn físic i humà. La composició, al costat de la cisterna del corral, transmet l’austeritat de l’espai: l’antic emblanquinat, el referit cruiat, el coll escantellat de la cisterna. La mare, dreta, en segon terme, es fon amb els elements arquitectònics. Blai Bonet, assegut a la cadira de bova, en actitud juganera amb la càmera, es projecta cap endavant. Tanmateix, tot i l’energia continguda en el gest, el poeta seu. S’observen, doncs, dues forces contraposades. Repòs obligat i ganes insultants de viure, de dir i de fer: els eixos vertebradors de l’obra bonetiana.
“Voldria que, si qualcú vos pregunta per mi, sempre li pugueu respondre allò que podeu dir de qualsevol de vosaltres mateixos: -En Blai sempre és allí, viu: il·lumina el seu país”
1.- Vida i obra
A dins la sala, a mà dreta, una sintètica cronologia estableix els elements principals de la vida i obra de Blai Bonet. Just damunt, per ordre cronològic, tots els títols de les primeres edicions dels llibres de poesia, narrativa i dietaris.
1926-1954
“Jo som el vostre ca que bava,
el meu clamor és una saliva amarga.”
(Cant espiritual, 1953)
1926 . Neix a Santanyí dia 10 de desembre.
1939 . Ingressa al seminari de Palma on hi estudia vuit anys. Aprèn llengües clàssiques i filosofia.
1947 . Abandona el seminari a causa d’una tuberculosi pulmonar.
1948 . Resideix al sanatori de Caubet (Bunyola), on escriu l’esbòs del primer projecte novel·lístic, El Mar.
1950Publica el primer poemari, Quatre poemes de setmana santa.
1952Publica el segon llibre, Entre el coral i l’espiga i guanya el premi Ossa Menor pel poemari Cant Espiritual. Aquests poemaris suposen la primera renovació important de la lírica de postguerra a Mallorca.
1955-1967
“Em criaren amarg, com la pols de sivina,
de cap agrest i alt, com el cap d’una cabra.”
(Comèdia, 1960)
1955 . Es trasllada a Barcelona per a ser tractat de la seva malaltia gràcies a la influència de Carles Riba. Resideix a l’abadia de Riells del Montseny.
1957 Obté un accèssit al premi Joan Santamaria amb l’obra teatral Parasceve i guanya el premi Joanot Martorell amb la novel·la El mar, que causa un gran escàndol entre la burgesia barcelonina.
1959-1963 Publica les novel·les Haceldama (1959), Judas i la primavera (premi Ciutat de Barcelona 1963) i els poemaris Comèdia (premi de la Crítica 1960) i L’Evangeli segons un de tants (premi Carles Riba 1962)
Durant aquest període, treballa com a compaginador i corrector d’estil a diverses editorials i entra en contacte amb el món de l’art com a curador de diversos volums.
1968-1986
“Tu voldries ser lliure, però que no et passés res,
i res és massa poc, talment com tot són massa coses...”
(Cant de l’arc, 1979)
1968 Torna a Santanyí on s’instal·la definitivament.
1969 Publica la novel·la Míster evasió, on inaugura un estil narratiu marcat per l’experimentació, amb una tècnica propera al collage, molt allunyada de la moda realista imperant.
1970-1984 Resta al marge dels cercles barcelonins, tot i que desenvolupa una intensa activitat literària, amb la publicació dels dietaris Els ulls (1973) i La mirada (1975) i els poemaris Els fets (1974) i Cant de l’arc (1979), entre d’altres.
Al mateix temps, es converteix en un actiu important en el món de l’art contemporani i de la crítica artística del microcosmos mallorquí.
Manté un estret contacte amb una nova generació de poetes, com Bernat Nadal o Josep Albertí, entre d’altres, sobre els quals exercirà una notable influència. Destaca l’amistat amb Damià Huguet, amb qui publica El poder i la verdor (1981) i Teatre del Gran Verd (1984) al segell Guaret.
1987-1997
“La vida en mi se feia avinent
com un combat perllongat
de l’ésser contra si mateix”
(El jove, 1987)
1987 Inicia el retorn als cercles literaris i és redescobert pel gran públic. Publica El Jove, amb el qual guanya el Premi Lletra d’Or, el Premi Nacional de la Crítica i el Premi de la Generalitat de Catalunya. L’escola municipal de Santanyí rep el seu nom.
1990 Rep la Creu de Sant Jordi.
1991 Publica Nova York, el darrer poemari en vida.
1997 Mor a Santanyí dia 21 de desembre.
1998 El Govern Balear li atorga el Premi Ramon Llull.
2000 Es publica el poemari pòstum Sonets i Agustí Villaronga estrena la pel·lícula El mar, basada en la novel·la homònima.
2013 La Fundació Mallorca Literària crea el Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet, dedicat a conservar i divulgar el llegat de l’autor.
2014 Es publica la Poesia Completa (Edicions de 1984).
2024 S’inaugura la Casa Blai Bonet. Centre de Poesia a la casa natal de l’autor.
2.- La llar compartida
A mà esquerra, d’acord amb la disposició original de la sala, hi trobam la recreació del mobiliari d’aquest racó segons diverses fotografies i fotogrames del període 1968-1988. S’hi inclouen diverses obres d’art que formaren part de la col·lecció del poeta, fruit de la seva amistat amb grans artistes com Joan Miró, Antoni Tàpies o Miquel Barceló. Al centre, la camilla (taula braser), actua com a nucli de la constel·lació de la llar. És l’espai on escalfar-se durant les llargues nits d’hivern. Però també és un espai de feina i oci: l’espai on escriure, esclovellar faves, fer randa, jugar a cartes o llegir. El televisor, enquadrat dins la prestatgeria, és el motor de la socialització durant les vetllades: reprodueix futbol i toros, els dos baluards de l’oci del règim, que feien les delícies de Bonet, juntament amb flaixos d’entrevistes a l’escriptor que bé es degueren visionar també en aquest racó.
“Assegut a la camilla de ca seva, escrivint sempre amb bolígraf la lletra menudona i irregular que té, amb l’ombra de la parra que penetra a través dels vidres, la densa vidalba, els geranis, el ficus quasi centenari, amb els ramellers en els cossiols que sa mare sembra i rega cada dia, Blai Bonet viu ‘literalment’ per tot des de Santanyí. A Santanyí només hi habita, hi menja, rep els amics, està amb sa mare, observa els seus i ‘espera carta’.[...]
DAMIÀ HUGUET, Materials per a un retrat de Blai Bonet (1987)
3.- L’habitació del poeta
L’habitació del poeta: microcosmos íntim
Tot travessant la minúscula porta que dona a la sala, s’entra a l’habitació del poeta. “En aquest quarto, on em fico dins els pantalons, sense saber de mi mateix per què poso ma vida dins la camisa de força dels calçons, tan xalest com soc amb sense i tan clar, em dic Blai, però no gaire...”, escriu Bonet en un poema reproduït en obra plàstica. L’espai és recreat d’acord amb les fonts documentals disponibles. Crida l’atenció la manca general d’espai. Els pocs elements mobles que hi ha estan encaixats com en un puzle: les prestatgeries, l’escriptori, el llit, el comodí... Tots els objectes semblen fets a escala d’aquest microcosmos. L’espai ens podria evocar una cel·la monacal, pel que fa a les dimensions, si bé bigarrada d’objectes i documents acumulats. Només alguns d’aquests papers i escrits van sobreviure les cremes regulars que en feia al corral, i que han minvat considerablement el llegat documental de l’autor. A un costat, devora la finestra, el racó de la creació i el coneixement. A un altre costat, el racó del repòs, la reflexió, i el vagareig dels somnis. Un espai reduït des del qual l’escriptor bastí l’univers extens i viu, riquíssim, de la seva obra.
4.- Cosmoblai
Les fites d’un univers: “Cosmoblai”
Al primer aiguavés de la casa, l’antiga entrada principal, posam el focus en alguns dels ítems més importants de l’obra bonetiana: Pulmó (la malaltia), Ambre solaire (el boom turístic), El jove i la verdor (vitalisme i erotisme), Nova York (els referents internacionals), Vernissage (el seu món artístic) i Barcelona (la ciutat que l’acollí i que retratà). S’indiquen connexions entre Blai Bonet i referents com el boxador All Brow o la cantant Maria Callas, els déus somniats amb el fotògraf Antoni Catany, l’erotisme de Pablo Picasso, l’avantguarda de l’art a la Sala Pelaires, el Bar Carioca on coincidia amb Gabriel Ferrater, les amistats amb Bernat Nadal, Miquel Bezares, Antònia Vicens i tants altres.
Aquest espai està concebut com un calidoscopi en el qual se superposen referències textuals, elements biogràfics, objectes icònics i influències artístiques i literàries. És només un petit tast d’una obra complexa i amb múltiples capes i que abasta més de quatre dècades amb incursions a gairebé tots els gèneres literaris.
4.1.- Vitrines
Al centre de l’espai hi trobam documentació extreta de l’arxiu de l’autor, així com les maletes utilitzades per Blai Bonet en el seu trasllat i estada a Catalunya, entre 1955 i 1968. Dins d’ella, correspondència del jove autor amb la família des de Barcelona, sempre escrita en llengua castellana: carta d’Antònia Bonet (germana), des de Santanyí (1957); i carta de Blai Bonet des de Barcelona (1959).
Llevat d’aquest viatge, Blai Bonet va dur una vida principalment estàtica i centrada en Santanyí. Es conserven en el seu llegat alguns bitllets d’avió a Barcelona, on viatjà puntualment per realitzar conferències, i sobretot de la camiona, l’autocar de línia que connectava Santanyí amb Cala Figuera, on residí en els darrers anys.
Malgrat tot, Blai Bonet viatjà intensament des d’aquesta casa, la camilla de la sala, el corral, a través de les cartes i postals de viatge que tants artistes i amics li anaren enviant des de Nova York, Grècia, França, Venècia...
Materials originals extrets de l’Arxiu Blai Bonet, Fundació Mallorca Literària
Un altre objecte que hi trobam és la recreació de la cadira que apareix a la icònica fotografia que Damià Huguet va fer a Blai Bonet al corral d’aquesta casa.
4.2.- Pulmó
Blai Bonet va haver d'abandonar el seminari per culpa de la tuberculosi. La malaltia, que ja havia afectat mortalment son pare, l’obligà a fer llargues temporades de repòs. Va passar pel sanatori de Caubet, on començà a escriure la novel·la El mar. Altre cop a Santanyí, encara convalescent, va establir relació amb l’apotecari i escriptor Bernat Vidal i Tomàs que li feu de mentor. L’afecció l’acompanyà tota la vida. Això, juntament amb una religiositat heterodoxa, en què el sexe i la carnalitat són ben presents, convergeixen, en la seva obra, en una mística profana, profundament social i existencial.
4.3.- Ambré solaire
El turisme de masses irromp a Mallorca en els anys 60. Durant l’estiu Blai Bonet és un testimoni privilegiat d’aquest fenomen. La seva família regenta l’hostal Tomarinar a Cala Figuera on ell hi passa llargues temporades. Blai Bonet mira el fenomen amb una mescla d’interès, curiositat i sornegueria, especialment els episodis relacionats amb la festa, l’alcohol i la desinhibició sexual, que contrasten amb la rígida moral social franquista. Blai Bonet aprofita aquestes circumstàncies i les converteix en material literari, principalment en el dietari La mirada (1975). El desenvolupament turístic de la costa de Santanyí impulsa
4.4.- El jove i la verdor
La joventut, com a concepte transcendent i com a tema literari, en Blai Bonet és sinònim de vitalisme, d’alegria, de transparència, de netedat. I és que Blai Bonet es defineix permanentment com a jove, per contraposició a l’immobilisme i a la inflexibilitat de les estructures velles, ja siguin polítiques, socials o culturals. La joventut, així doncs, és allò que mira cap al futur, però també és una manera de fer.
Especialment després de la tornada a Mallorca el 1968, Blai Bonet s’envolta de joves
4.5.- Nova York
Blai Bonet va viatjar relativament poc a causa d’una delicada salut. Tot i així, projecta la seva creativitat cap a referents inequívocament contemporanis i internacionals. Hi ha un interès particular en tota investigació literària i filosòfica, des de l’existencialisme a la nova teologia. De la mateixa manera, hi ha un interès permanent envers els nous camins que emprenen les arts plàstiques, la literatura o el cinema, entesos com a vasos comunicants de l’expressivitat artística.
Així doncs, Blai Bonet viatja a través d'obres i autors, i referencia als seus textos geografies i fesomies: els suburbis de Roma amb Pier Paolo Pasolini; els cafès de París amb Albert Camus i Jean-Paul Sartre; els gratacels de Manhattan amb William Faulkner; el Vietnam en guerra, etc. Seguint aquesta lògica, Nova York, que pren el relleu a París, després de la II Guerra Mundial, com a centre internacional de l’art i la cultura, apareix com a espai referencial de la modernitat i icona central de la cultura.
4.6.- Vernissage
Blai Bonet va entrar en contacte amb el món de l’art a Barcelona, a principi dels anys 60, gràcies a la feina a l’editorial Polígrafa. Va signar diversos llibres d’art (Tàpies, Testimonios de la pintura española, El movimiento románico en España) i va entrar en contacte amb artistes clau en la renovació de l’art del segle XX: Tàpies, Brossa, Subirachs, etc. Quan va tornar a Mallorca, va participar activament en la creació de la Sala Pelaires, com crític i com a comissari. També va tenir un paper actiu com a mentor i divulgador d’artistes emergents dels anys 70 i 80 a Mallorca, entre els quals destaquen Miquel Barceló, Toni Catany o Josep Guinovart. Aquesta proximitat amb l’art va potenciar en Blai Bonet una mirada plàstica que es reflecteix en l’obra literària. Així mateix, també va influir en la seva dimensió com artista plàstic que es concreta en una col·lecció de més d’un centenar de làmines en què hibrida art i literatura.
4.7.- Barcelona
Blai Bonet va viure a Barcelona entre 1958 i 1968. A la ciutat comtal va treballar com a corrector a l’editorial Selecta i a l’editorial Polígrafa. Va viure a la ciutat en un moment de gran efervescència cultural i política. Va conèixer els cercles literaris i artístics de l’època, com ara els de la revista Laye, i va establir relació amb escriptors com Gabriel Ferrater, Maria Aurèlia Capmany, Joan Brossa, Salvador Espriu, etc. A Barcelona va escriure algunes de les seves obres més importants, com ara El mar (1958) o Míster evasió (1969). La ciutat, doncs, va ser un espai de creació i de relació amb altres autors, però també un espai de conflicte i de crisi personal.
«De l’obra d’art de la vida,
l’únic que val és
la imatge que l’artista deixa de si mateix»
El Jove, 1987
