La Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula ha articula la seva museogràfica amb la combinació d’un seguit de conceptes i recursos:

• L’arquitectura de la casa, que ens permet descobrir un habitatge prototípic d’una família rural del Pla de Mallorca. Estança rere estança descobrim l’austeritat d’aquella vida, els rituals familiars i individuals i les tasques i labors de l’economia de subsistència.
• La col·lecció del Cançoner Popular de Mallorca com a element essencial del recorregut. Les gloses, codolades, romanços.... la paraula oral en totes les seves formes i usos, que ens dóna a conèixer tots els aspectes de la vida d’un temps.
• Una selecció fotogràfica d’imatges de vida quotidiana de Sant Joan, gràcies a la desinteressada col·laboració del veí Amador Bauçà “Passol”, que ha posat a disposició del centre una col·lecció forjada durant anys. Aquestes imatges donen un caràcter personal a les gloses i ens permeten aproximar-nos de manera més visual als seus continguts.
• Una selecció de creacions literàries les autores de les quals foren convidades l’any 2019 a donar rèplica al cançoner popular amb els seus mots i versos. Una mirada en clau de dona i contemporània que guaita i contesta al reflex social que ens retorna des del mirall del cançoner.
• El complement d’una innovadora APP per a dispositius mòbils, a través de la qual s’acompleixen funcions essencials del museu. i que permet als visitants anar més enllà de la seva visita per convertir-la en tota una experiència.
  • Oralitat: les gloses prenen cos en la veu de Caterina Valriu. La visita és un passeig per gloses de tota casta, seguint el fil d’una veu que es va modulant per abordar temes íntims, escatològics, socials, festius, etc.
  • Audioguia: l’APP narra al visitant les explicacions de cada sala i cada apartat, a cau d’orella. Aquestes narracions individualitzades permeten oferir el servei d’autoiguiatge en 4 opcions idiomàtiques: català, castellà, anglès i alemany, així com les versions en diferents llengües dels textos originals recopilats i/o escrits per Ginard.
  • Realitat augmentada. Aplicació de tecnologia d’última generació al discurs museogràfic que permet fer present a Rafel Ginard en cada sala, a través del contingut anomenat Records. En aquest apartat, i malgrat la renovació museogràfica dels espais, els visitants poden veure la casa talment era quan hi vivia l’autor, amb visió 360º a totes les estances. L’escriptor s’incorpora en aquest punt amb la seva veu, amb locucions de fragments del De com era infant que recullen les seves descripcions de la casa. La realitat augmentada també s’utilitza en altres indrets de la visita, i serva interessants sorpreses al visitant, especialment a l’entorn de la cisterna...
  • Continguts ampliats. La tecnologia també possibilita als visitants “entrar” a formar part de les fotografies antigues, com un més dels personatges que hi apareixen.

El museu proposa un viatge a la Mallorca d’un temps, per descobrir la seva cultura, els seus usos, costums i tradicions, a través de la combinació d’una selecció de textos amb fotografies antigues procedents de diverses col·leccions privades de Sant Joan. De cambra en cambra, visitam diferents dimensions de la vida individual i col·lectiva que es posen de relleu en les gloses i en les fotografies. La veu de l’autor ens acompanya arreu del recorregut, amplificant la paraula que sorgeix de les arrels més profundes de l’ànima mallorquina i que pren forma a través del cançoner popular. Aquesta és l’estructura i dotació de cadascun dels espais:

Sala 1. El rebedor. Presentació del museu i de Rafel Ginard. Vitrina amb documentació del llegat l’autor. Reproduccions de fitxes manuscrites per Ginard.

Sala 2. El menjador. Es tracta la dimensió col·lectiva de la glosa com a espai de trobada i de relació. Vida col·lectiva, cicle de l’any agrari com a element organitzador de la vida i la religió com un dels pilars d’aquesta.

Sala 3. La cuina. És l’espai de vida domèstica, l’espai de la família, a l’entorn de la foganya, on es desenvolupen un bon enfilall de tasques quotidianes. És l’espai de la gastronomia, dels productes i elaboracions culinàries, que enriqueixen a bastament el nostre Cançoner.

Sala 4. L’habitació dels pares. És l’espai de la vida personal, on es reflecteix el cicle de la vida dels individus, del naixement a la mort, sovint en un mateix llit. Hi abordam, a més de la trajectòria vital, les relacions de parella —amor i sexualitat— i el rol de la dona.

Sala 5. La portassa. És l’espai d’accés a l’habitatge per les eines i els ormeigs de foravila, però també és un espai ben lligat a la figura de l’autor, ja que s’hi conserva el grafit d’una escriptura que hi va fer Ginard quan era infant. L’espai està dedicat a l’educació.

Sala 6. El corral. L’espai exterior ens mostra la diversitat de tasques relacionades amb l’economia de subsistència. Revisant els diversos elements coneixem àmbits tan importants com la cultura del blat, la cultura de l’aigua, la cria del bestiar, porquim i aviram, i l’escatologia.

Sala 7. L’habitació del Pare Ginard. És la cambra de Rafel Ginard, l’habitació on dormia i passava estones mortes, “truiant amb les bolles, les rondalles…”. Un espai dedicat a les maternitats, a l’origen de la vida, de la paraula i de la recerca folklòrica. amb les intervencions artístiques de la il·lustradora Margalida Vinyes, i les poetes i glosadores: Maribel Servera, Maria Antònia Massanet, Alícia Olivares, Joana Abrines i Maria Magdalena Amengual.